Com un sac ple de pedres i de pluja  
camine, vaig i vinc, i mai no torne:  
em perd enlloc i després no m'hi trobe  
per la ciutat que no conec, funesta.  
Com un sac ple de pedres i de pluja,  
d'interrogants que ningú no em contesta,  
vaig pels carrers, vaig trucant a les portes,  
que se'm desfan, corcades, a les mans,  
i veig buidor i veig sols estupor.  
Com un sac ple de pedres i de pluja  
em busque en va, per mi mateix pregunte,  
la casa on visc, i ningú no em contesta  
sinó jo sol, que erre en la resposta.  
Com un sac ple de pedres i de pluja.