VICENT ANDRéS ESTELLéS
(1924-1993)

El poeta de Burjassot. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella. 

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput o Els amants.

La seva obra ha traspassat els límits de la poesia i s'erigeix com a referent omnipresent dels defensors de la unitat lingüistica catalana al País Valencià en el camp de la política, de la música, etc. De fet, Estellés fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Vicent Andrés Estellés) per X. R. Trigo.
 

ELS POEMES