I sempre que veig la mar  
sent que a l'esquena m'hi neix  
com una cua de peix  
empeltada de volar.  

I sempre que veig la mar  
la pell s'escata salada,  
i la trena pentinada  
verda d'algues, es desfà. 

I sempre que veig la mar  
ma veu de fonoll marí  
al coll clava el volantí,  
i ja no puc més cantar. 

Diria quan veig la mar  
que a les prades de la mar  
els crancs em mengen els ulls,  
mes el cor saupa xalest.