Jo sé que tu vendràs -ulls verds o blaus-
i que també m’esperes.

Amor i amor, 
miralls,
un a l’enfront de l’altre: dues vides
emmirallades, una en l’altra,
al fons de l’infinit.

Nu, t’esper nu, i tu m’hi esperes,
com fets a caminar pel cèrcol de l’abraç
i, arrapats al record,
arrecerar-nos, verges
de negacions, a l’ombra de nosaltres mateixos,
les mans calentes de les nostres vides,
la sang, perduda ja, per un sol cos.