''Marcit i malalt, 
el meu cor se'n munta 
i es dorm en la punta 
del ciprer més alt.''

>
Dues cançons llunàtiques
13
/55
Dues cançons llunàtiques

   1 
Pierrot vaga com 
una pampaloia. 
Arlequí s'enjoia 
de goig per tothom. 

Bella Colombina 
damunt una flor, 
flor de lluna, cor 
d'àngel o de nina. 

I en la fronda espessa 
-fat-i-fat de faula- 
la tristor del saule 
de goig es desfressa. 

Marcit i malalt, 
el meu cor se'n munta 
i es dorm en la punta 
del ciprer més alt. 

 2 

Rossinyol cantor cantor, 
rossinyol cantor cantaire, 
quatre llunes té l'amor, 
ai dolor!, 
quatre llunes i un sol aire. 

Rossinyol trist i tot-sol, 
gira sol, que gira sola 
per un altre rossinyol, 
ai!, la teva rossinyola. 

Però riu, rossinyoler, 
riu, que riu la primavera 
i als brancons del cirerer 
ja s'encén qualque cirera. 

Rossinyol cantor cantor, 
rossinyol cantor debades, 
un amant té el meu amor, 
ai amor!, 
un amant i quatre amades. 

JAUME VIDAL ALCOVER
L'hora verda, 1952