A Raimon
 

Sol entre els pobles,  
tu, poble meu,  
vius sense vida,  
vius de manlleu. 

Sol entre els pobles,  
tot t'ho han negat:  
la veu, la ràbia,  
fins al combat. 

Orelles sordes,  
cara de mort.  
I tu els contestes  
amb un record. 

Surt a la plaça,  
poble prudent!  
¿Per on s'amaga  
la teva gent? 

Miralls et manquen.  
Vénguin miralls!  
Que t'assabentin  
propis estralls. 

Poble de penes  
i solitud,  
tens enclavada  
la joventut. 

Però no cerquis  
la mà de Déu;  
ja et darem vida,  
oh, poble meu!