''Presoner de la carn, ¿tal volta encara crec
en les velles rondalles de l'amor i en les coses
que escriuen els poetes, en versos com a lloses
de sepulcre damunt el cor cansat i sec?''

>
L'antiga flama
41
/55
L'antiga flama

¿Diré, oh, vida!, que altra vegada reconec
el senyal de l'antiga flama, perquè em poses
als braços un poc més que esfulladisses roses
i al cap alguna cosa més que desassossec?

Presoner de la carn, ¿tal volta encara crec
en les velles rondalles de l'amor i en les coses
que escriuen els poetes, en versos com a lloses
de sepulcre damunt el cor cansat i sec?

Oh, bella i evident, tu, carn anul.ladora!
¿Però qui, per un glop de goig, no donarà
penes de l'esperit i el cop de la tisora?

Torçat d'or i d'argent o filat d'aspra llana,
si els tallen ben igual, ¿quin seny ara em debana,
amb aquest fil d'avui, el cabdell de demà?

JAUME VIDAL ALCOVER
Sonets alexandrins, 1981