''És l'ombra qui t'enclava i la llum qui et consum.
El cel, a poc a poc, vida i carn ens esmica.''

>
L'enclavat
42
/55
L'enclavat

          A Miquel Pons

Un mort -qui és? què vol? què diu?- un mort s'exclama
contra tota la vida i l'encén de batecs.
Un crit, com una pedra foguera, treu llampecs
a les vives amors de la carn, ell proclama

la maina del dolor al cimadal del drama
-eixida sola i plena de tants desassossecs-
i abraona, fervent, amb els seus braços secs,
l'amor mateix, l'obscura entranya de la flama.

No me'n sé anar. Retut de contradiccions,
aquesta que ara munt al goig i no s'explica 
em reté aferrissat al món de genollons.

Home d'ombres i penes enclavat en la llum!
És l'ombra qui t'enclava i la llum qui et consum.
El cel, a poc a poc, vida i carn ens esmica.
 

JAUME VIDAL ALCOVER
Sonets alexandrins, 1981