''T'estim, i amb tanta llum i amb tanta força,
que no som jo qui estim: t'estima un déu,
i jo, de l'immortal esclat, del seu
amor total, no en som més que l'escorça.''

51
/55
IV

Qui voudra voir comme un Dieu me surmonte
                                                                Ronsard

T'estim, i amb tanta llum i amb tanta força,
que no som jo qui estim: t'estima un déu,
i jo, de l'immortal esclat, del seu
amor total, no en som més que l'escorça.

T'estim divinament. Ja un cel em força 
a estimar-te, ja el meu amor no és meu,
i, així, l'amorós vol pres a manlleu,
d'aquest destí, ni Dñeu ja el me pot tòrcer.

Bella necessitat i rosa esclava,
florida a un brot d'atzar i ambv la llecor
que d'ençà vida i mort s'hi congriava.

Tot exigia, tot plegat creixia
cap a la plenitud d'aquest migdia,
oh, fat fidel, oh, sort segura, amor!

JAUME VIDAL ALCOVER
Sonets a Eurídice, 1962