¿tu no has estat mai a calcuta? 
no. jo tampoc. 
però hauria estat molt agradable d'haver estat a calcuta 
una vegada 
aquell dia 
haver recorregut els seus carrers 
haver jagut amb l'esposa d'aquell militar anglès 
sempre tan desficiosa 
i recordar-ho  ara tot 
per exemple 
aquest vespre inútil de diumenge 
ací 
com som ara on som ara 
exactament damunt aquest mateix llit desfet 
l'un al costat de l'altre 
nus 
com ara 
després d'haver fet l'amor i d'haver-lo tornat a fer 
i recordar calcuta 
i dir 
¿tu no has estat mai a calcuta?  
oh sí 
¿et recordes? 
sí 
i podríem parlar tots dos de calcuta, 
i no com ara, 
que no podem parlar de calcuta, 
tu no has estat mai a calcuta, 
jo no he estat mai a calcuta, 
¿com podrem parlar, doncs de calcuta? 
¿què podrem fer?  
¿realment, no has estat mai a calcuta? 
almenys en tindràs l'enyor de calcuta 
com jo 
ara 
mentre davalla molt peresosament el cap-al-tard 
i som nus 
tu i jo 
escampats damunt el llit 
tu del costat dret 
donant-me l'esquena 
la infame rodonor del cul 
jo boca amunt 
mirant el cel mirant calcuta 
fumant molt lentament 
mentre calcuta es desenvolupa com un fum 
i no dic calcuta 
però evoque calcuta 
car jo he estat a calcuta 
una vegada 
i fou allí on et vaig trobar 
¿o potser no vares ésser tu? 
¿tu no has estat mai a calcuta? 
m'agradaria avui parlar amb alguna persona que 
hagués estat a calcuta 
com jo 
que mai no he estat a calcuta.