''...veig les venes de sang en els ulls, veig un puny!'' 

82
/105

de matinada arribaren a casa, com sempre feien, i em van  
 traure del llit on dormia amb la dona, i em varen  
humiliar, acusant-me, i em van colpejar a un racó.  
 veig les venes de sang en els ulls, veig un puny! 
penetraren vilment al reducte més íntim, i varen  
 agafar la meua dona pels cabells, l'arrossegaren  
per terra, i no vaig poder fer res per ella, davant meu  
 ens humiliaren, destrossaren la nostra intimitat,  
el nostre matrimoni. la filleta es despertà al seu llit.  
 em van treure de casa i van dur-me a una comissaria.  
em feren retrets, acusacions que ja no recorde. altre cop  
 em varem pegar i em varen fer prendre un oli ricí.  
a grapats m'arrancaven els cabells i les ungles dels peus.  
 només recorde, tombat a un racó, el qui més manava  
i em pegava de sobte colps de peu. vaig signar els papers.  
 recorde la vara de ferro que em varen ficar pel cul.  
recorde que em bevia la sang del meu rostre, i la pols.  
 no vull recordar-ho, ho vull oblidar, però torna  
el vil pensament de la matinada de la meua detenció.  
 passaran els segles, i altres ho recordaran quan  
jo no ho recorde, no existesca, i venjaran el meu nom,  
 mesclat amb els noms dels companys que més han sofert.  

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Exili d'Ovidi (dins Versos per a Jackeley), 1982