Amb gest senzill, com qui agafaria  
 un canteret amb aigua del Garbí,  
aquesta jove mare, dempeus, ha agafat  
 el seu fill de la sorra; l'ha  
elevat a l'alçària dels seus pits,  
 se l'ha mirat en l'aire,  
i molt senzillament el besava després  
 com si begués amb castedat d’una aigua.  
A tu, mare ben feta, jove, prodigiosa,  
 jo dedique avui aquests versos,  
que voldria que hi fossen senzills com el teu acte  
 de prendre el fill de terra, com un cànter.