''I al que el mire, el castigarà 
a menjar-se cru el seu germà.''

103
/105

Els cagons del poble aniran, 
amb inerme escolaritat, 
i veuran l'estesa que fan 
i després cabassos de calç 
i alcen el bull els derrotats, 
una antiga pudor de carn. 
No els deixaran tapar-se el nas, 
i amb aquella cosa aprendran 
les lliçons de civilitat 
que mai no els entren dins el cap. 
Un espant indeterminat 
els farà, a l'escola, callar, 
i el senyor mestre els mirarà, 
distretament, i es tocarà 
les parts, que li suaven tant, 
o s'arrancarà un pèl del nas, 
cosa que el fa plorar 
i fins i tot esternudar. 
I al que el mire, el castigarà 
a menjar-se cru el seu germà.

VICENT ANDRéS ESTELLéS
L'arnat (dins Balanç de mar), 1978