Com cansa l’abraçada en el record, 
ara que la suor a l’esquena crema 
i l’olor dels llençols blancs 
recull antologies de carícies 
que escalfen l’entrecuix i busquen 
l’espai verge de pell que no he besat: 
complicitats d’aspre tendresa 
que juren no parlar de cossos nus 
perduts al marge de l’edat, 
emmirallats en la distància 
d’una ciutat eterna que no gosa 
celebrar el lleu vaivé serè 
d’un ventre a contrallum 
on reposa l’anhel de no enyorar-te.