L'amic que em va ensenyar a estimar 
no l'he tornat a veure fins ara. 
Des de la cambra fosca m'escolta 
 a través de les ones. Potser recorda 
l'olor de cafè del passadís desert.

L'amic que em va ensenyar a estimar 
somriu i em fa un petó a cada galta. 
Em mira per entre els replecs 
de la plana. Si somnia 
-que no ho sé- 
és en un got de cervesa i una mà entre les seves.

L'amic que em va ensenyar a estimar 
l'estimo encara pel mirall dels dies. 
Jo també el miro i ric, somric 
i em fa saber que avui 
gràcies a ell 
jo sé estimar.