Has copsat el què,
travessant Lavalle, emblanquinat
pel fred, la son i el coratge baix; 
el Pern del món.
Has mirat de nou els ombús
reflexius, el teatre profund,
el teatre de ficció (l’altre),
però te l’has topat mentre
perdies el sol, enlluernat.
Temps distret, poc clar.
Els indrets queden.
Els homes se’n van.