"et pugen per 

les cames

baldament omplis 

la nit..." 

>
La poesia
4
/4
La poesia

plana sobre 

la vida fulgors d’altres mons

 t’esclata als ulls també 

estrelles d’aigua eixugades a la cala 

de la infantesa quan 

retuts tornen 

els àngels ja sense 

sal sense ales i tu 

intentes agafar‐ne les ombres 

penjalls als fils 

d’estendre les paraules l’hora 

que més voldries revocar els morts que 

et pugen per 

les cames

baldament omplis 

la nit 

de colomes blanques tot 

esperant una espurna de foc 

que t’encengui el poema.

 

ANTòNIA VICENS
Inèdit,