Escriptora catalana de Santanyí. 

Neix l’any 1941 a Santanyí. Enceta la seva trajectòria amb ‘Banc de fusta’, un recull de tres contes que l’any 1965 suposa el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós. 

Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967, que obté amb la novel·la ‘39º a l'ombra’, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions. 

A més d'altres novel·les, com ‘La Santa’ (1980), ‘Terra seca’ (1987), ‘Febre alta’ (1998), ‘Lluny del tren’ (2002), ‘Ungles perfectes’ (2007) o ‘Ànima de gos’ (2011); ha publicat llibres de contes recollits en els volums ‘Tots els contes’ (2005) i ‘Quasi un miracle’ (2022); narrativa juvenil, els reculls de poesia ‘Lovely’ (2009), ‘Sota el paraigua el crit’ (2013), ‘Fred als ulls’ (2015), ‘Tots els cavalls’ (2017) i ‘Pare què fem amb la mare morta’ (2020) i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: ‘Vocabulari privat’ (1993. reeditat el 2018). 

És sòcia d'honor de l'AELC des de l'any 2016, quan rebé el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma i del de Santanyí, a més del premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear. Enguany ha estat distingida amb el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural.