Colo cafè al faldó de la camisa 
D'ella, abans que el gall vingui a trasbalsar 
Amb el seu cant la lluna que ens encisa. 
Faig una espelma, gran, de sèu humà.

El cor del soterrani s'il.lumina; 
Blanca cortina, suspesa, fent rar 
L'arbre diví per on el sol declina, 
Substitueix per mi el fons de la mar.

Pèl moixí, herba màgica del rostre! 
On bo i cavant trobava ocults tresors, 
L'experiència res més no em mostra 
Que les sabates velles, ai!, dels morts;

I torna al pedestal amb altivesa... 
I jo sense sortir de la sorpresa.