Bandades d'ocells esgarrapen un tauler 
dividit en caselles blanques i negres. 
Amb una agulla llarga forado una coixinera. 
Als llavis el dur metall, 
menges cristall trossejat 
i embarques els blocs de gel 
cap als camps de punta negra. 
Trucant a totes les gerres, 
el vent s'emporta els papers. 
Louis cenyeix els jardins 
i fa servir molt d'imant 
després d'ensorrar cartons  
damunt un promontori.

Enllaça anells amb un filferro llarg, 
un filferro torçat de manera que formi un trau. 
Tira a terra el filferro. 
Trec anells per la punta del filferro; 
un tros de filferro que s'aguanta amb agulles. 
El terra apareix cobert d'orquídies. 
Els arbres voregen els marges del riu. 
El bosc és interromput per prades 
cobertes d'herba alta i espessa, 
i per muntanyes plenes de palmeres.

Col.locades les peces a cada banda  
del tauler, a les caselles negres, 
moc una peça endavant. 
El contrari en juga una de seva. 

Un aspecte poc conegut del teatre són 
el teler de les decoracions, 
les taules nues, el fòrum de maó, 
les cordes que cobreixen amb teles pintades. 
Les cortines tirades, les descorren.

Carrega cartutxos damunt rodes, 
estrelles, rues, salamandres, palmeres. 
Les llimalles de colors s'encenen i esclaten 
quan el coet final arriba de la carrera.

Louis Armstrong! Louis Armstrong! 
Aquí estàs pres i amarrat 
sense que vegis la lluna, 
així com tinc un gripau 
ficat en aquesta olla 
sense veure sol ni lluna.

Les bombes volen sense direcció fixa. 
Enlairaré una bomba gegant. 
La millor travessia que ningú hagi fet en bomba, 
en un concurs de bombes lliures.