Recorda't de l'altura d'aquest pany 
De cel. A baix, la neu es fon quan plou. 
¿Serà per a nosaltres un engany 
Que el cel tanqui una regadora i prou?

Repassa-ho tu mateixa; sembla estrany;  
Mira que vergonyós: ningú no es mou 
I, per la majoria, si algú es plany 
Es quedarà gratant-se on bé li cou.

Què hi fa aquest ninot d'ombres sobre el pa? 
Única meva, enllà de mi hi ets tu; 
Reina, podem tots dos dar-nos la mà.

Enllà, pel sol, el meu amor et du 
La gran rosa fidel que ha d'aguantar 
L'arca del teu amor sense ningú.