CARLES SINDREU
(1900-1974)

Poeta, narrador i periodista barceloní. 

Treballà en diaris i revistes diverses (La Nau dels Esports, Mirador, La Publicitat, D'ací i d'allà, El Be Negre, Xut!, etc.). 

Es relacionà estretament amb món d'avantguarda català (Joan Miró, J.V. Foix, Àngels Ferrant, Sebastià Gasch, etc.) i la seva poesia experimental s'entrenà en aquest camp de cultiu, amb fortes influències de l'estil de Salvat-Papasseit i de Ramon Gómez de la Serna. 

Publicà reculls de poesia i de prosa poètica a Radiacions i poemes (1928), La klàxon i el camí. Diari d’un humorista (1931) i Darrere el vidre (1933). Pòstumament, l'any 1975 es començaren a editar les seves poesia completes amb Obra poètica I

També és autor de les novel·les costumistes El senyor Joanet del Guinardó (1954), La singular història d’un club de tennis (1952) i Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès (1960).  La seva darrera obra és La micció de l'amistat (1973).

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.