A Josep M. Junoy

El mangre          Els replecs
            En els flancs opulents
Fins regalims de coure
            Sobre el safareig del port

Un home hissa una vela com si engegués
L’estel
-Acordió il.lusori des de la mar al cel-

I l’aigua s’ha fet més tremoladissa
En la llenca estantissa

També L’ACORDIÓ
Del veler esblaimat
Ha grumollat
La fibra de les cordes tivantes

            QUAN LA VEU HA CANTAT
La mar era una pell d’un raïm molt daurat
Que comença a ARRUGAR-SE

Sobre els plans inclinats
            I els molls esbiaixats
Les línies franques
            Dels pals arrenglerats
Dels grans vaixells
Semblaven         TREURE BRANQUES

Luca una estrella dalt d’un pal majô
ENCARA UN

 T   E   O   Í         A   O   D   Ó
    R   M   L      D’   C   R   I