Tot just acabava de néixer i vaig olorar la mar. El dia que vaig venir al món, el meu pare pescava a Terranova i la meva mare esperava, simplement esperava. El meu pare, que tal com venia se n’anava. A mi, que tardava a arribar.

Tal vegada per això els meus poemes estan coberts de salnitre. Parlen de la mar, parlen de paisatges quotidians d’un poble petit i costaner. Parlen de dones que treballen a les conserveres, dels ports, de l’olor i del tacte de les escates o de la barba aspra del meu pare. Parlen de la rentadora que gira com ho fa el món, que neteja i reordena l’onatge. Parlen d’allò domèstic, parlen de gossos rondaires i de la solitud, de sofàs coberts d’herba, d’autobusos que arriben a deshora. Parlen de la importància de la memòria i, per què no, de la desmemòria. I conten tant com pregunten.