El dia que morires em vaig comprar una rentadora.

En obrir la porta

se’m mullaren els peus,

l’aigua m’agafà per sorpresa.

Ja ho saps, rius blaus em recorren el pit,

la mar se’m desborda a la boca.

Fou aquell cop, mirant la mar des de l’escotilla de la rentadora

entre el sabó i els draps bruts,

que vaig saber que t’havia arribat l’onada.

A l’instant, vaig ficar les mans en l’aigua ensabonada,

et vaig cercar debades entre la roba.

Vaig plorar amb la boca

amb les orelles amb el llombrígol,

vaig plorar amb les mans amb tota la pell.

D’aleshores ençà, rius morts em recorren les venes

i tinc una rentadora nova.