En tant que poeta nepalesa amb una vida més aviat nòmada, la poesia m’ha ofert l’estabilitat que altrament hauria trobat en l’arrelament a un indret o en l’acollida dels meus. Possiblement la distància i l’alienació siguin allò que em dóna la valentia per qüestionar, rebutjar i fins i tot combatre les realitats socials visibles a què m’he d’enfrontar o que em trasbalsen. Com a poeta nepalesa, escriure sobre la desigualtat, l’opressió, la marginalització o el gènere sovint és inevitable. Al mateix temps mai no he pertangut de debò a cap lloc i tots els llocs m’han ofert cert grau d’intimitat: Nepal, Hong Kong, Londres i, ara, Espanya. És per això que la meva lluita personal per fer que la me-va identitat tingui sentit i els objectius que això assoleix en llocs que em són estranys, és tan crítica com la meva escriptura.

Els meus poemes han aparegut en revistes literàries com LaLit, Of Nepalese Clay i més recentment, a The House of Snow, una antologia amb alguns escrits extraordinaris sobre Nepal, publicada per Head of Zeus a la Gran Bretanya. Sóc també l’editora de These Fine Lines, una antologia de poemes escrits per dones que exploren les seves experiències femenines dins el ventall que va de l’abandonament al control, un ventall delimitat per les normes culturals i socials.

Sóc editora assistent de poesia per a LaLit, una revista literària internacional que es publica a Katmandú. També sóc co-creadora i productora de Boju & Bajai, un podcast mensual, emès recentment per la BBC perquè fa conèixer a un públic molt ampli les teories sobre el feminisme i critica la manera com les dones són descrites en els mitjans públics nepalesos.