ENRIQUE JUNCOSA
(1961-)

Vaig escriure els meus tres primers llibres sota la influència dels poetes barrocs espanyols del segle XVII i l’obra contemporània dels cubans José Lezama Lima i Severo Sarduy. Ja en aquell moment, la poesia em pareixia un vehicle adequat per constatar una experiència de les relacions entre els individus, i entre els individus i les seves nacions. Ben aviat vaig sentir la necessitat de viatjar, i ho vaig fer de seguida que vaig poder; així, el viatge (a Àsia, Àfrica o a Amèrica Llatina) va esdevenir el tema dels meus poemes. Llavors la poesia va passar a ser Un altre país, i aquí faig referència intencionadament a la novel·la homònima del nord-americà James Baldwin, que es va autoexiliar a Istanbul i a França de seguida que es va fer famós, la lectura del qual em va provocar un gran impacte. Aquest altre país està habitat per una comunitat global d’individus capaços de celebrar la seva vulnerabilitat. Més recentment he volgut explorar diferents experiències interiors a través de la poesia. D’altra banda, sempre m’ha interessat l’imaginisme anglosaxó, per la seva defensa de la franquesa en l’exposició, la claredat i l’economia del llenguatge, el rebuig de les formes tradicionals, el gust per les literatures orientals i la presentació d’imatges com a «llampades lluminoses». Pens, també, que en la meva obra és visible la influència del cinema i de l’art contemporani.