MàRIUS SAMPERE I PASSARELL
(1928-2018)

Fou un poeta barceloní. 

Amb el seu primer recull, L'home i el límit, guanya el premi Carles Riba de l'any 1963, però el llibre no surt publicat fins al 1968. 

Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanyà diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol, de Girona. Anys després es reconegut i va rebre el premi Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), el premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública. 

La seva poesia tracta, de manera constant, la tragèdia humana, protagonitzada per l'amor, el dolor i la mort. Al llarg de la seva producció poètica deixa entreveure les seves preocupacions metafísiques, mostra tendresa i ironia, es deixa endur pel sarcasme.

També publicà novel·les: El gratacel (2010) i Àlien i la terra promesa (2018), el llibre de proses Pandemònium, o la dansa del si mateix (2008) i L'escala de cargol (2014).

El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Postumament ha sortit Descodificacions. Obra nuclear (2018) on s’aplega gran part de la seva obra que restava inèdita. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Màrius Sampere) per Josep Miàs.