No hi ha dimensió, solament límits.

Tampoc no existeix la fruita, sinó gotes d'aigua.

També la ciutat no es desborda

si el cel la situa al seu cercle de foc.

Per això la vida són els morts que recorden escenes 

de la Creació.

L'espai batega dins un cor de pedra.

La pedra, però, no té cor: té por de viure.

Sempre un camí dona a un camí que dona

al mateix camí. I mai la nit no dorm, espera 

la tenebra promesa. I la llum és la presència

del mur on no hi havia

ni aquest mur ni cap altre.

Illes o preguntes,

preguntes en cercle,

illes encerclades per preguntes

aïllades: vivim.