Poeta català de Reus, germà del també poeta reusenc Francesc Bartrina.

Se l'ha posat com un model d'autor autodidacte capaç d'amarar-se dels diversos corrents literaris del seu moment: el romanticisme, el naturalisme, el positivisme. Els autors que més l'influïren, a banda de les teories evolutives darwinianes (que traduí personalment), foren Heinrich Heine, Giacomo Leopardi i Gustavo Adolfo Bécquer. 

Dirigí obres de teatre des de jove, sempre relacionades amb el context polític, on vessava sàtira i propaganda ideològica: Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català (publicat el 1869), El nuevo Tenorio (publicat l'any 1890), etc.

Publica Algo (1874-1877), De omni re scibili i Epístola (1876), que contenen la gran part d'una obra poètica tan curiosa i agressiva com escèptica. 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.