JOAN BARCELó
(1955-1980)

Poeta, narrador, dramaturg i pintor de Menàrguens. Fou membre fundador de Desperta ferro! Grup d'Art al Poble. 

L'any 1973 començà a exposar la seva obra pictòrica però poc després es dona a conèixer als cercles literaris amb Esgrogueït Paradís (1974). Amb el recull obtingué una menció especial al Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits i, poc després, abandonà la pintura definitivament per dedicar-se a la literatura, camp en què començà a destacar inicialment en els gèneres juvenils i infantils, i també al món del teatre. 

L'any 1978 obté el Premi de poesia Ventura Gassol de la Selva del Camp per "Picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir". L'any 1979 guanya el Premi de poesia Ribas i Carreras amb l'obra El vent, del vent i el Premi Folch i Torres per Que comenci la festa! (1980). El 21 de juliol d'aquest any s'estrena l'obra Olor de cebes. L'any 1980 també apareix l'obra Diables d'escuma i, de manera pòstuma, es publiquen els títols Estimada gallina (1981), Miracles i espectres (1981), Pare de rates (1981), El somni ha obert una porta (1981), l'adaptació teatral de Viatge enllunat (1981), Els dracs de la Xina (1982), Immortal mort que et mors (1983), Trenta taronges (1985), Retalls (1986), Un drapaire a Nova York (1986) i Diumenge a la tarda (2000). 

La seva obra queda recollida en les antologies Esbrinem les flors de la terra. Poesia completa (Lleida: Pagès, 1998) i Miracles i espectres. Narrativa breu completa (Barcelona: La Magrana, 1998). Deixà una extensa –especialment tenint en compte la seva mort prematura– i valuosa obra literària de caire ruralista i existencial.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Barceló) per Toni Terrades.