Camí de llum cercant-se sang als peus
entre arbuixells, les rels d’un arbre eixorc 
que cap vident amb l’ànima no amida:
sense fullam, talment el vigilant
d’algun astral secret misteriós
que no coneix qui el besa ni qui el mira.

(Tasten el mar les branques d’or i plata:
té el temps un vel de somni esmicolat
-del sucre al sol no hi ha ni una passa!)