Escriptor, escultor i poeta valencià, considerat com un dels primers ideòlegs del regionalisme conservador anticatalanista o blaverista. Tot i això, la seva posició en relació als catalans conjugava l'estima literària i cultural amb l'aversió política cap a qualsevol projecte pancatalanista. El perill català (1931) és un assaig paradigmàtic de les seves visions polítiques, lingüístiques i culturals.

S'inicià amb versos en castellà però amb el temps passà a escriure en català. L'any 1913 guanyà un premi als Jocs Florals. Dos anys després encetà la col·lecció ''Poetes valencians contemporanis'' i creà un cercle entorn de l'Agrupació Pro Poesia Valenciana on es trobaren autors valencians d'aquell temps com Aguirre i Matiol, Puig i Torralva, etc. En aquella col·lecció veieren la llum els seus llibres Precs de pau i Llaus lírics. 

Proposà unes normes alternatives per la literatura valenciana que es basen en la fonètica apitxada del valencià central, però no es popularitzaren. Alguns dels títols dels seus llibres són mostra d'aquesta posició filològica: Apolitisació dels valencians, Monoleqs i dialeqs, Alfavetisasió dels valensians (1966), Bayarri autovïográfiq (1966), Istoria de la Esqultura Valensiana (1969), etc.

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.