“La mar enllà els confins estava blava”
(Poesia descriptífera talment).
“Iode, oxigen, carbono barrejara...”
(Tal un vers didascàlic decumbent).

“Oh la mar, quina llum de meravella!”
(Hendecasíl·lab dels d’expectació).
“S’alça i reprèn son cant i el llança, bella”
(Fa la prosopopeia sa emersió)

“Oh, mar, escolta els versos i reprèn-los!”
(El dir es perfecciona; viu la mar!)
“Sóc el mar; els meus cants, poeta, aprèn-los”
(Parla la mar! Metàfora exemplar!).

I així la mar comporta, insuperable,
alms possibilitats al pensament;
notable quan efable o inefable
ampra cosmologia o sentiment.