XAVIER CASP
(1915-2004)

Escriptor i editor valencià de la vila de Carlet (Ribera Alta). Tot i que després de la guerra civil lluità per la continuïtat de la cultura catalana als entorns valencians, als anys setanta renegà del seu passat i es convertí en un gran defensor del secessionisme lingüístic des de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

Iniciat i influït pel mestratge i per la poesia de Josep M. Bayarri, qui l'empengué a fer públiques les seves primeres poesies a revistes com El Vers Valencià, amb l'edat s'orientà cap a una poesia de caire intel·lectualista -pròxima a l'estil de Josep M. López-Pico- i postsimbolista.

Entre els reculls que publicà, destacam: Volar (1943), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de cançó (1950), Goig (1953), Espases (1953), Jo, cap de casa (1962), D’amar-te, Amor (1963) i Silenci (1970). La seva trajectòria poètica fou reconeguda amb premis com la Flor Natural dels Jocs Florals de Perpinyà (1950).

A Proses de carn (1952) hi recollí diverses narracions, articles i assaigs de crítica literària i artística. 

Com a editor, passà a la història per ser fundador de l'editorial Torre, on publicararen els primers llibres en valencià durant el franquisme (Bru i Vidal, Joan Fuster, Enric Valor, Sanchis Guarner, Beneyto, Estellés, etc.). 

L'any 2009 es presentaren les seves Obres completes.

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.