Escriptor i metge barceloní, destacat per ser el gran impulsor de teories del coneixement en el context de la medicina catalana, així com per la seva activitat entorn de la museologia mèdica. 

Rebé la influència del conceptisme i de la poesia intel·lectualista de López-Pico, del qual publicà una antologia (1969). 

Publicà els reculls Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965), Record d’uns aparadors (1967), El Testament (2003), Vint poemes i un càntic desolat (2004), Soledats i crepuscles (2005), Salvatge amor (2006). L'any 2007 reuní tots els poemaris a Obra poètica (1963-2006).

Les seves memòries es poden trobar a Memòries inútils (1999).

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.