GUILLEM COLOM I FERRà
(1890-1979)

Poeta, dramaturg i traductor solleric, representant tardà de l'Escola Mallorquina. 

El 1918 publica el seu primer llibre de poemes, Iuvenília i l'any 1925 obté, per la primera versió del poema El Comte Mal, la Flor Natural dels Jocs Florals de Sóller. 

La postguerra és un moment de gran producció literària de l'autor. D'aquest període són les obres Cançons de la terra (1947) -ja li valgué un premi als Jocs Florals de Barcelona l'any 1933- i Ofrena mística (1949). Amb El Comte Mal (1950), és guardonat als Jocs Florals de Perpinyà i amb La terra al cor (1957), obté el Premi Ciutat de Palma de l'any 1956. En aquesta època també apareixen els poemaris Terra endins (1950) i Pedrís al sol i altres poemes (1956), així com les obres de teatre Cecília de Solanda, (1945) i Jaume IV de Mallorca (1955). L'any 1962 és distingit amb la Corona d'Argent de la Poesia Balear per la totalitat de la seva obra poètica, el 1963 és nomenat Mestre en Gai Saber i l'any 1965 l'Ajuntament de Sóller el proclama Fill Il·lustre. 

Primavera d'hivern (1969), La Cendra dels talaiots i Oda a Pollentia (1970) i L'agonia del camp i oda a la ciutat (1972) són els seus darrers poemaris. El volum de memòries Entre el caliu i la cendra apareix l'any 1972. L'any 2013 es publicà el volum de poesia De l'Alba al migdia i altres poemaris, a cura de Maria Antònia Perelló, que pretenia iniciar la recol·lecció de les seves obres completes.

Tradueix Mistral, Wadsworth Longfellow, Merton, Luis de Camões i Estaci (en col·laboració amb Miquel Dolç), etc. A més, realitzà un doctorat sobre la figura de Ramon Llull (U. València).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Guillem Colom) per Toni Terrades.