Filòloga, professora i escriptora de Celrà establerta a l'Alt Empordà. 

La vocació per l'escriptura se li va despertar en l'adolescència. Inicia la seva trajectòria literària en la poesia, gènere en què ha estat premiada amb el Premi Mercè Bayona per Un vent, una mar  (1994) i el premi Goleta i Bergantí pel poemari La mirada de la gavina (2001). Entremig publicà el recull Quadern d'Empúries (2000).

Debutà en narrativa amb la novel·la Gran Cafè (1998). Ha guanyat guardons d'entre els que cal comptar el Premi Ciutat de Badalona del 2000 per la novel·la El mateix vell amor, el Premi Columna del 2005 per La Travessia i el Premi Néstor Luján de novel·la històrica del 2009 amb Rere els murs. Més recentment, amb la novel·la Una dona d'aigua queda finalista al Premi Prudenci Bertrana 2012 i el 2016 publica la novel·la La filla de la neu.

El 2004 va rebre el Premi de periodisme Bonmatí.

Núria Esponellà s'interessa pels temes referits als conflictes vitals humans, els sentiments contradictoris i la possibilitat de donar plenitud a les situacions crítiques de la vida.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'ALEC (Núria Esponellà) per Bea Fernández.