Gramàtic i escriptor maonès. 

Tot i que qualificava la llengua que parlava i que estudiava de ''menorquina'', sempre aclarí la seva consciència d'unitat lingüística de les terres catalanes. La seva obra gramatical, d’una importància encara no prou valorada, tingué una gran influència sobre els gramàtics menorquins de la primera meitat del segle XIX.

Va fer una important tasca de compilador de poesia popular (Recopilació de les cobles que es cantaven antigament en les festes d’alguns sants advocats; Compendi de la poesia menorquina o principis en què se funden les regles a les quals els versos estan subjectes, 1818).

Traduí del llatí les Bucòliques , de Virgili, 1808; les Fàbules de Fedre, 1808; i els llibres de la Vellesa , l'Amistat , les Paradoxes i el Somni d’Escipió, de Ciceró, 1807.

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.