Doris, qui sap que el vers és fet per alegrar, 
me demana un soneto, i jo ho trob impossible. 
Catorze versos junts serà massa terrible; 
veis-ne aquí amb tot això quatre a punt de cantar.

Tot d’una és molt costós per la rima trobar, 
però aprovant es veu que tot pot ser possible. 
Passem avant, qui sap serà menos sensible 
si del primer tercer me puc desempenyar.

Jo començ doncs tot d’una, i no cerc més excusa, 
creent que no és estat sens orde de ma Musa, 
puix veig que en tan poc temps me’n som quasi desfet.

Comencem el segon, no hi ha que desmaiar-se, 
perquè la recomanda està per acabar-se. 
Comptau si són catorze, i el soneto està fet.