Escriptora, pintora i traductora barcelonina instal·lada a París des de la dècada dels cinquanta. 

La seva obra és singular ja que no es dóna a conèixer fins als seixanta anys i sempre ho fa allunyada dels cercles literaris catalans. Amb el seu primer poemari Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils (1983) queda finalista del Premi Carles Riba i tot i no guanyar esdevé el descobriment d'una veu original i ja madura, al qual seguiran altres llibres com I encara (Premi Vicent Andrés Estellés, 1987), Versió original (1996), Sorra de Temps Absent (1998) i Postals no escrites (2001). 

La seva obra i els temes que la travessen es mouen entre la introspecció existencial i l'experimentació formal, com a exercicis d'autoafirmació social i poètica que conjuguen les trajectòries de la poesia catalana del segle XX amb experiments d'avantguarda, tant europeus com orientals. De fet, dedicà assajos i antologies a la filosofia poètica japonesa.

Fuster també deixà traduccions al català d'autores com M. Yourcenar i, així mateix, fou traduïda a l'anglès i al francès, llengua que també emprà personalment (Au bout des os au bout des mots, 1989).

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Felícia Fuster) per Daniel Pitarch.