GUMERSIND GOMILA
(1905-1970)

Poeta i promotor cultural menorquí instal·lat al Rosselló, on conegué i s'amistançà amb els germans Josep-Sebastià Pons i Simona Gay, també poetes, amb qui desenvolupà un activisme catalanista i occitanista que es traduí en publicacions i escrits de gran rellevància per la pervivència del català a la Catalunya Nord. 

S'inicià entorn del món jocfloralesc, escenari que fou avantsala de la seva producció poètica madura: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer (1966), El vent fútil (1967) i Els ocells morts (1969). A més, va escriure dues monografies sobre Verdaguer i la novel·la Els divins extravagants, encara inèdites.

Morí l'any 1970 amb un bon nombre d'escrits inèdits sense publicar que, en part, s'han perdut. L'any 2003 veié la llum una Antologia poètica fruit de l'esforç de l'Institut Menorquí d'Estudis, i el 2007 en sortí una altra en francès. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Gumersind Gomila) per Nausica Solà.