Poeta i treballador bancari català d'Igualada.

De formació autodidacta i de consciència fortament religiosa, començà a publicar poemes a finals de la dècada dels vint a diverses revistes, cosa que no deixà de fer en tota la seva vida.

El 1934 va aparèixer el seu primer poemari, Ònix i níquel, i un any després presentà Nyora. Durant els temps convulsos de la guerra civil, mantingué una intensa relació amb Rosselló-Pòrcel i, poc després, acabà a un camp de concentració de Santander, infern del qual pogué sortir al cap d'un temps. 

L'any 1947 veié la llum Aurora de l'Argall, potser el seu llibre més conegut i complet. Acabà el seu darrer poemari, L'espiga a la mà, l'any 1962, però no es poublicaren fins després de la mort de Llacuna.

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.