MARIà MANENT
(1898-1988)

Poeta, traductor, crític literari i narrador barceloní. 

Tot i que es formà en el noucentisme, la seva poesia virà cap al simbolisme i la ''poesia pura'' de Paul Valéry. Publicà un total de cinc poemaris: La branca (1918), La collita en la boira (1920), Poesia (1923), L'ombra i altres poemes (1931) i La ciutat del temps (1961), que recollí a Poesia completa, 1916-1986 l'any 1989.

Es dedicà a la traducció d'autors anglesos com Yeats, Thomas, William Blake, etc., i s'atreví a versionar poesia xinesa. A Notícies d'art (1981) i Rellegint (1987) recopilà crítiques d'art i literaries que havia publicat de manera esparsa durant la seva vida.

El vel de maia (1975), part del seu dietari personal, li valgué el premi Josep Pla. A més, el 1985 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Marià Manent) per Josep Miàs.