Bull el most i la lluna s'aprima 
i pels núvols esmola el coltell.

La frescor matinal regalina
aquests dies d'octubre novell.

Jo gustava en la rosa desfeta
la dolçor d'un record (no sé quin),

quan tornà la musica discreta 
de l'acàcia que es va alleugerint.

I m'ha dit la subtil Melangia,
que és en mi, tremolosa i fidel:

"Mira, al món, quina gran harmonia:
pins i vinyes i núvols de mel.

Mai no veies la serra tan clara,
ni tan nou el color de la mar:

però et manca la fina alimara
de la Joia que et vetlli la llar."