Escriptor i editor barceloní, popularment conegut com a un dels majors representants de l'esperit de la Renaixença. 

De ben jove s'adscriví al catalanisme polític i literària i el 1871 ja intervingué en l'organització dels jocs florals de la ciutat, premis que guanyà en diverses ocasions.

L'any 1875 publicà Cançons alegres d'un fadrí festejador. El seguiren El reliquiari (1878), La copa. Brindis i cançons (1883), Poesies (1899) i Versos de vell. En general, la seva poesia és d'estètica austera i intimista, allunyada de les càrregues retòriques típiques del romanticisme. 

Com a editor, començà a dirigir La Gramalla l'any 1870 i entre 1880 i 1917 dirigí la revista La Ilustració Catalana, que donà nom a l'editorial fundada per Matheu. Des d'aquell espai produí les obres completes d'autors cabdals per la literatura catalana, com ara Marià Aguiló, Emili Vilanova i Miquel Costa i Llobera, així com alguns textos de Verdaguer.

El 1920 rebé la Creu de la Legió d'Honor francesa com a reconeixement als vincles que fomentà entre els mons culturals catalans i francòfons. 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.