Si alguna nit a despertar venia
     ton dèbil primer son,
palpitant pels cristalls de ta finestra,
     misteriosa remor;
si t'arribava una veu trista, trista,
     com d'un aucell que es mor,
o un sospir apagat, o un batre d'ales,
     o un trepig temorós;

no t'espantes: serà que va a trobar-te
     mon pensament ditxós...
Si alguna nit lo sents, obre-li, hermosa,
     de bat a bat ton cor!