Escriptor, periodista i historiador mallorquí. 

Fou un dels ideòlegs pioners de la Renaixença i del regeneracionisme cultural, social i polític mallorquí, crític amb el centralisme estatal i amb vocació europeista. Dirigí el Diario de Barcelona i La vanguardia i fundà, entre d'altres, l'Institut d'Estudis Catalans, a més de presidir l'Ateneu Barcelonès. 

Publicà un seguit de novel·les breus, com L'Hostal de la Bolla o Illa daurada, tot i que La Ciutat de Mallorques (1996) és el més representatiu de la seva obra i del seu pensament que, literàriament, transita entre les formes de la Renaixença i els nous camins del Modernisme.

En el camp poètic, amb un estil culte, formalista i lèxicament molt ric, publicà un llarg poema narratiu de temàtica històrica, Llegenda de Jaume el navegant (1904), i 1906 aparegué un recull de la seva poesia.

Potser és més conegut, però, pels reculls d'articles polítics i periodístics que publicà entorn de temes com el regionalisme (La cuestión regional, 1899), la literatura mallorquina (Ensayos crítico: la literatura en Mallorca, 1903) o les seves tesis regeneracionistes (El fet i la idea de la civilització, 1917). 

Pòstumament s'editen les seves Obres catalanes (1922), i es reedita la seva obra poètica i narrativa. L'any 1999, l'editorial Lleonard Muntaner inicia la publicació de les seves obres completes. L'any 2014, a 150 anys de la seva mort, l'IEC i la Universitat de les Illes Balears l'homenatjaren i el seu llegat es difongué mitjançant actes i conferències.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Miquel dels Sants Oliver) per Josep Miàs.