Al bell mig de la caçada, 
perseguint un bell singlar, 
volava el cavall del comte 
a l'entorn de l'alzinar. 
El cavall que tant corria 
de sobte es va desferrar; 
tres cames no se li reten, 
la darrera flaquejà. 
-Barons via, barons via 
per un vilatge encontrar, 
i el primer ferrer que trobi 
vulla aquest ferre posar.- 
Quan entraren a la vila 
migdia anava a tocar; 
quan sortiren a la plaça 
un ferrer varen trobar. 
-Ara oïu lo que us demana 
el comte de Ginestar: 
sense treure-li la sella 
mon cavall heu de ferrar.- 
El mestre comença l'obra 
que ja l'anava a acabar, 
però miren i remiren 
i no es cansen de mirar. 
-Té vostra cara mateixa.- 
al comte iu el joglar;- 
no diria que us assembla, 
sinó que és vostre germà.- 
Somrient se li acostava, 
i així comença a parlar: 
-Bé veus al cim de les penyes 
el castell de Ginestar: 
de segur la teva mare 
sovint hi devia anar.- 
Ja el front aixecava el mestre 
i s'atura de clavar: 
la cremor de la metzina 
no el deixava començar. 
-Vejau, barons, que la feta 
el comte no sap per clar. 
Al castell no hi fou ma mare 
ni de nit ni en dia clar: 
al castell no hi fou ma mare,  
que era bona de guardar. 
Mon pare sí que hi solia 
llargues estones passar 
al temps que el vostre tornava 
del passatge d'Ultramar.-

El comte, que això sentia, 
de llança, el va traspassar.