ALEXANDRE DE RIQUER
(1856-1921)

Artista català polifacètic de Calaf que es dedicà al disseny gràfic com a dibuixant, a la pintura i a la literatura. Encarnà l'ideal modernista d'artista, artesà, poeta i intel·lectual reunits en un mateix home.

Gràcies a la seva joventut itinerant (Roma, París, Londres), s'imbuí de moviments artístics diferents com l'Aesthetic Movement i l'Arts and Crafts Movement de William Morris. D'aquests experiències n'extraié l'interès per estils com el japonisme, el simbolisme prerafaelista, etc. 

Al seu taller hi feia de tot: mobles, projectes de plats, rajoles, gerros, llums, etc., així com gravats d'aiguafort i exlibris. La seva tasca al món del llibre fou fonamental, a l'altura del paper que jugà Apel·les Mestres. 

Alguns dels llibres que il·lustrà contenen des de narracions autobiogràfiques (Quan jo era noi, 1897) i poesia prosística (Crisantemes, 1899; Anyorances, 1902) fins a sonets (Aplech de sonets, 1906; Poema del Bosc, 1910). 

Es mudà a Mallorca l'any 1917 i dedicà els dies a treballar poèticament els paisatges que més el captivaven. 

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.